1. L’època de Tomàs Sanç.

          Tomàs Sanç va ser un personatge del segle XVIII que va exercir una notable influència en les poblacions de la Marina en general i de Benidorm en particular. A la nostra localitat, dos cents anys més tard, el seu nom continua associat a una partida rural situada a 5 kilòmetres del centre de Benidorm i a una ermita que hi ha a l’esmentat terme.

          Tomàs Sanç era natural d’Alacant però aviat es fa fer veí de Polop, localitat en què va residir la resta de la seua vida i en la qual continuen els seus descendents. Va exercir el càrrec de procurador general de les senyories de Polop, Benidorm i La Nucia tot administrant-les en nom dels comtes de Montealegre.

          Cal recordar que al segle XVIII encara continuava vigent el denominat Antic Règim que es caracteritzava perquè els senyors territorials eren propietaris de les terres amb un domini, denominat “directe”, que els atorgava dret a cobrar rendes i censos, administrar justícia, controlar les autoritats municipals, etc. Els agricultors posseïen la terra amb un domini denominat “útil” que els obligava a estar sota l’autoritat política, econòmica i judicial dels senyors. Aquest sistema va ser abolit a principis del segle XIX per la revolució liberal, però curiosament a Benidorm va subsistir aquest tipus de propietat compartida en el Reg Major fins a principis del segle XX.

          Per tant, Benidorm, Polop i la Nucia eren al segle XVIII unes senyories, que a la documentació de l’època es denominen “baronies”, sotmeses a la jurisdicció dels descents de Beatriu Fajardo, els comtes de Montealegre. Però aquests senyors eren nobles que residien habitualment a la ciutat de Múrcia on posseïen altres senyories. Per tant ni podien ocupar-se de les seues senyories de la Marina ni es considerava ocupació digna d’ells administrar-les directament. Ni tan sols acudien als seus dominis territorials per a la presa de possessió. Coneguem el cas de la presa de possessió de Beatriu Fajardo en 1655 i del seu fill Roderic Gaspar en 1687 i en ambdues ocasions són els seus procuradors qui acudixen a prendre possessió tot presentant davant el consell municipal les certificacions escaients. Per tant la tasca d’administrar les senyories requeia sobre els procuradors i els batlles.

          Els procuradors residien en les poblacions més importants dels dominis senyorials, que en el nostre cas era Polop. Exercien la jurisdicció per delegació dels senyors i en el seu nom. A més d’ocupar-se del lloguer de les rendes i regalies i del pagament dels sous, controlaven els batlles locals. Els batlles eren responsables de la gestió econòmica de cada localitat i estaven obligats a residir en ella, tenint la seu de l’administració a la “casa de la senyoria”. Estaven presents al moment d’alfarrassar, o siga valorar aproximadament la futura collita per calcular la part que corresponia al senyor. El batlle tenia un ajudant, subordinat seu, denominat col·lector que s’encarregava de cobrar les peites, censos, etc., i que actuava com el seu secretari. A més el batlle nomenava guardes per tal de vigilar les terres.

          Tomàs Sanç va exercir les seues funcions de defensar els interessos senyorials en un moment particularment difícil: hi havia un resentiment dels agricultors contra els excessius “drets senyorials” que es traduïren en desordres socials. A Benidorm consta que en 1687 hi havia persones empresonades per aquesta causa. Després vingué la revolta de la Segona Germania en la qual l'exèrcit dels llauradors va ser derrotat i el règim senyorial s’endurí. Posteriorment, durant la Guerra de Successió l’arxiduc Carles va prometre abolir els drets senyorials per la qual cosa els agricultors de la Marina s’alçaren en armes al seu favor. Josepa de Puigmarín i Fajardo, senyora de Benidorm, va romandre fidel al Borbó Felip IV. La derrota dels partidaris de l’arxiduc Carles suposà l’enduriment de la presió senyorial sobre els agricultors de Polop i Benidorm. Josepa de Puigmarín, en canvi, va obtindre el títol de comtessa de Montealegre l’any 1706. 

2. El procurador Tomàs Sanç.

          Tomàs Sanç va exercir les seues funcions en nom dels senyors de Benidorm a finals del segle XVII i principis del XVIII. Va manifestar tant de zel en incrementar les rendes senyorials a costa dels vassalls que la seua administració constituïx un bon exemple d'allò que els historiadors denominen “reacció feudal” del segle XVIII. A més va defensar els interessos de Polop contra La Nucia i Benidorm, la qual cosa incrementà l’animadversió contra ell en eixes localitats. Es va oposar repetidament, sense èxit, a la segregació de la Nucia del terme de Polop.

          Vicent Llorca diu, a més, que no se’l considerava com persona honrada, tot acusant-lo de realitzar actes il·lícit en benefici propi i a costa dels agricultors, com per exemple duplicar les hores de reg de les seues terres alhora que retallava les hores de reg dels altres propietaris. Fins i tot, segons Orts Berdín, va emprar a la picaresca d’utilitzar rellotges manipulats per a mesurar el temps de reg dels veïns:

“ se mide el tiempo con relojes falsos, y dicho Sanz, regaba sus tierras dos veces en la tanda haciendo perder con su desastrosa conducta la cosecha de las adazas.”

          Era procurador com a mínim des del 1688 i tenia poder atorgat per la comtessa per actuar en el seu nom com a procurador general de les senyories de Polop i Benidorm de forma pràcticament il·limitada. Com a tal controlava els aspectes jurisdiccionals del domini senyorial que durant el segle XVIII, per a frustració dels camperols, era igual que en èpoques anteriors: pagament de peites, i censos, dels drets de reg, obligació d’utilitzar les regalies senyorials, o siga el molí, el forn, l’almàssera, la taverna, la tenda, l’hostal, etc. També tenia competències judicials per a jutjar i desnonar, imposar penes pecuniàries i físiques, fer composicions i empresonar els vassalls de les senyories. També controlava la vida municipal de les poblacions esmentades donat que podia nomenar i destituir els càrrecs municipals elegits pels veïns. A més tenia competències administratives per a explotar econòmicament les diverses possessions dels senyors: s’enca-rregava de llogar al millor postor el cobrament dels censos, peites i altres contribucions, podia imposar nous censos, contractar persones per a treballar en les terres que els senyors s’havien reservat (com per exemple “l’hort de la senyoria” a Benidorm), vendre collites, llogar terres i regalies, etc. També estava autoritzat a actuar en nom dels senyors a l’hora de fer escriptures de compra-venda, de representar-los en els plets, etc.

          Hi ha un document atorgat per Josepa de Puigmarín i Fajardo, comtessa de Montealegre, el 20 de desembre de 1708 que arreplega el seu nomenament com a procurador general de les senyories de Polop i Benidorm i que ens mostra les obligacions dels procuradors. Pel seu interés reproduïm els paràgrafs més importants:

“ (...) la Señora Doña Josepha Puig Marin, y Faxardo (...)  dio todo su poder cumplido, general, el que de derecho le requiera y es necesario â Thomas Sanz ciudadano de la ciudad de Alicante vecino de dicha villa de Polop para que en su nombre y representando su propia persona pueda conocer y conozca de todas las causas civiles y criminales, y executivas, y en cada una de ella, asi entre vasallos de las dichas varonias, y exercer la jurisdicción civil y criminal, alta y baja, mero y mixto imperio asi en primera instancia como en segunda y tercera apellacion, dar y pronunciar sentencias, asi inter locutoris, como definitivas (...) Y en las dichas causas en la forma que bien visto le fuera pueda componer y redimir a los dichos sus vasallos, encarcelar, penar y castigar, como y de la manera que mas de justicia convenga, según y en la forma que dicha señora otorgante lo pudiera hazer, tendra poder para que pueda nombrar, y nombre, crie, elija y haga tantas y quantas veces convenga en las dichas sus baronias, y cada una de ellas para la buena administracion de justicia, justicias, Consejo y Regimiento, Almotecin, Asesor, y otros qualesquiera oficiales y nombramientos que convengan (...)  y le nombra por governador y Justicia Mayor de dichas varonias (...) Por haver muchos años que tiene conocimiento en todos los dichos vinculos y mayorazgo, le da asi mismo esse dicho poder general para que en nombre de dicha señora otorgante administre y beneficie y cobre todos los bienes y efectos de qualquiera calidad y especie que sean y le pertenezcan en dichas varonias, recogiendo sus frutos y esquilmos y rentas y poniendo para ello todas las personas que le pareciera para su asistencia, cultivo y buena administracion, vendiendo en caso necesario dicho apoderado dichos frutos y esquilmos a qualesquiera personas al contado o al fiado en las cantidades de maravedises que ajustase, y arriende todas las dichas propiedades por los tiempos, plazos, condiciones, circunstancias (...) otorgando las escrituras que sean necesarias y pueda dicho apoderado ajustar, transigir y concordar todos y qualesquier pleytos.”

          El procurador Tomàs Sanç va fer un ús abusiu d’aquestes prerrogatives tan amples, tot actuant sempre en benefici dels senyors i en el propi, però a costa del vassalls. Segons escrivia Orts Berdín en 1898 sota la seua administració les prestacions senyorials s'enduriren i es feren massa feixugues per als agricultors:

“Entonces se aumenta la pensión de tres dineros y un cuarto, equivalente á dos pesos escasos, á nueve libras diez sueldos en moneda al contado, se establecen las peonadas por vez primera, y queda desligado el señor de todo compromiso; siguiendo la serie de abusos iniciada, en época del procurador D. Tomás Sanz, se elevan los censos en más del doble haciendo otorgar á la fuerza escrituras de reconocimiento, se alargan los turnos á veinte y más días, se cobran censos de las horas añadidas [...]  No satisfecho el indicado apoderado con una descarada expoliación, hacía pagar derechos anuales á los propietarios que con su industria habían tenido la fortuna de encontrar alguna fuentecilla, sin que se extinguiese con el manantial el año seco, cobraba dos pesos á los que construían hornos de pan-cocer en las casas de campo; y con estas odiosas exacciones, y el exclusivismo señorial de molinos harineros, fábricas de aceite, hornos, tiendas, y toda clase de industrias, era imposible que el contribuyente sacase lo bastante para saciar la avaricia de aquellos tiranuelos.”

          Aquest zel en defensar els interessos dels senyors i els propis a costa dels vassalls va ser la causa que fora una persona per la qual no sentien afecte el veïns de Benidorm. Ho van demostrar en un incident esdevingut el 21 d'abril de 1713 en plena Guerra de Successió, quan les Illes Balears i Catalunya encara estaven en mans dels partidaris de Carles d’Àustria. Aprofitant l'obscuritat de la nit una partida austracista desembarcà en un punt de la costa sense ser detectats pels vigilants d'Altea, Benidorm i la Vila Joiosa i á poco mas de las primeras oraciones se acercaron á la dicha población de Polop. Una vegada dins la població, como a las nueve de la noche siendo esta oscura y tenebrosa, els austracistes no atacaren ni molestaren la gent del poble malgrat que en trobaren molta. En canvi feren presoners a Tomàs Sanç, al rector Maties Mayor i a l'alcalde ordinari Apol·linar Horts, tots ells partidaris del senyor de les baronies i per tant destacats botiflers. Els habitants de Polop escamparen la notícia que havien estat fets presoners per un grup de 80 a 100 migueletes de mar. A Benidorm les autoritats organitzaren una partida d'hòmens armats reclutada entre els habitants de la vila per tal de fer front als austracistes. La partida de Benidorm es va quedar amagada a la platja tot esperant el seu retorn. Però quan els austracistes s'acostaren no volgueren obrir foc. Finalment, quan estaven embarcats i no podien fer-lis malbé, dispararen els seus arcabussos per justificar-se. El document no indica la causa d'aquest estrany comportament dels habitants de Benidorm  però és molt probable que fora degut a la simpatia pels austracistes i al resentiment contra els representants del poder senyorial: el 1705 la comarca de la Marina s'havia alçat a favor de l'arxiduc Carles perquè havia promés abolir els drets senyorials i havia estat sotmesa per la força de les armes el 1707. L'incident va concloure pagant un rescat de 2.800 lliures pels presoners, però el senyor de Polop i Benidorm va pledejar contra els habitants de Benidorm, tot argumentant que si hagueren atacat s'hauria impedit l'embarcament dels presoners.

          ¿Quina valoració podem fer actualment d’aquest personatge?  Les afirmacions en contra seua fetes per Pedro María Orts Berdín cal analitzar-les amb cura perquè Orts Berdín era un fervent liberal i enemic acèrrim de l’Antic Règim; per tant podria deixar-se arrossegar per la passió i ser poc objectiu. Per la documentació consultada a l’Arxiu del Regne de València sembla que Tomàs Sanç actuava d’acord amb la seua ideologia: com un servidor dels comtes de Montealegre, anteposant els interessos dels senyors i possiblement els propis als dels vassalls i veïns.  En el llarg plet sobre el pagament de les reparacions del Reg Major, a causa de la negativa dels senyors a pagar les despeses que els pertocaven, està, segons Vicent Llorca l’actuació de Tomàs Sanç al que no se le consideraba hombre probo. Va pledejar també en 1724 contra els veïns de Benidorm, Polop i la Nucia a causa del cobrament de censos. La seua fidelitat als comtes de Montealegre el va dur a pledejar també contra altres nobles: el 1719 es va entaular un plet entre el marqués d’Aitona, senyor de Callosa, amb Antoni de Montoliu, comte de Montealegre pel seu matrimoni amb Josepa de Puigmarín i Fajardo. El marqués d’Aitona volia utilitzar les aigües del barranc de Xirles perquè tenia un molí en el terme de Callosa que des de feia 300 anys utilitzava eixes aigües. Tomàs Sanç havia manat fer una séquia que li llevava l’esmentada aigua. El marqués d’Aitona va assolir que s’aturaren provisionalment les obres, provisionalitat que va ser indefinida: en  l’any 1761 encara continuava el plet. Va representar també els interessos de Benidorm en el plet contra la Vila Joiosa actuant en representació de la comtessa de Montealegre. El resultat va ser desastrós per a Benidorm perquè va perdre la cala de Finestrat però ell va preferir evitar les despeses d’un juí llarg als seus senyors.

          Per tant es pot afirmar que Tomàs Sanç actuava de forma coherent amb la mentalitat aristocratitzant i conservadora de l’època que anteposava els drets dels senyors sobre qualsevol altra consideració. La societat estamental de senyors i vassalls era en la seua opinió un fet natural que no es podia trencar sense ofendre Déu. No hem pogut comprovar, a la documentació esmentada, les acusacions que fa Orts Berdín sobre la manca d’honradesa personal de Tomàs Sanç tot regant les seues terres més hores de què li corresponien però és molt probable que foren verdaderes.

          Una cosa va fer Tomàs Sanç a favor de Benidorm: la construcció de l’ermita que porta el seu nom, la qual esdevingué un element molt important en la vida religiosa i social de la localitat.

Ermita de Sanç dedicada a Sant Antoni Abat i manada edificar en 1740 pel procurador Tomàs Sanç

            3. L’ermita de Sanç.

          En la partida rural de Sanç s’alça una ermita dedicada a Sant Antoni Abat, per la qual els habitants de Benidorm han sentit sempre una gran afecció.

          Segons escriu Vicent Llorca, l’ermita va ser construïda en 1740 per Tomàs Sanç. Orts Berdín per la seua banda escriu que l’esmentat procurador va decidir construir:

“ (...) a sus espensas una ermita bajo la advocación de San Antonio Abad en la partida que recuerda su apellido, de aspecto humilde, modesto, sobre una prominencia del terreno, y en el centro de varias casas de campo, á donde con facilidad podían llegar los residentes en días festivos.”

          Ignorem per què Tomàs Sanç va manar construir l’ermita a sus expensas. ¿Va ser per guanyar-se la simpatia dels habitants de Benidorm als quals havia perjudicat durant 52 anys? ¿Va ser perquè volia tranquilitzar la seua consciència per la seua conducta poc honrada? ¿Va ser per les dues causes alhora? De moment no tenim respostes per aquestes preguntes.

          En un primer moment les despeses per al culte provenien de les primícies, o siga d’un impost que consistia en lliurar a l’església els fruits primerencs o el bestiar primerenc. Aquest tipus d’impost va desaparéixer al segle XIX i els senyors territorial es desentengueren del seu manteniment per la qual cosa l’ermita de Sanç es finançà amb els donatius dels fidels:

“ (...) Suprimidas las primicias, dicho señor se negó á satisfacer el estipendio y ha venido á gravitar esta limosna sobre los feligreses.”

          El creixement de la població dispersa per les diferents partides de la zona va fer que es celebrara missa en ella amb regularitat, fins al punt que es va sol·licitar eixamplar-la i erigir l’esmentada ermita en vicaria, cosa que va ser denegada en 1788. Segons consta a l’arxiu parroquial:

          “Resulta ygualmente acreditado que en aquel Caserio hay una hermita donde se celebra misa, y que tienen hecho  el diseño y planta de otra mayor y presentado para su aprovación, que concedida edificación con prontitud, teniendo ya algunas Cantidades y caudales destinados para ella, para poder con mas comodidad oir misa.”

          Que l'ermita de Sanç estiguera sota l'advocació de Sant Antoni Abat sembla molt lògic a causa de la seua ubicació dins d'una partida rural amb hàbitat dispers d'agricultors. Donada l'enorme importància que els animals domèstics tenien en la societat preindustrial i especialment en el món rural, la devoció a Sant Antoni Abat, “el del porquet”, com a patró dels animals estava molt estesa a tot el Regne de València, fet que hui continua, encara que no de manera tan intensa.

          Tradicionalment hi havia dues dates, que actualment continuen vigents, a les quals la població de Benidorm acudia a l’ermita de Sanç: la festivitat de Sant Antoni Abat per a la benedicció dels animals domèstics i la festivitat de la Mare de Déu del Roser, organitzada pels fadrins de l’horta. En ambdues ocasions després dels oficis religiosos es celebrava una festa i es passava el dia a les cases de camp de familiars i amics.

          També s’hi celebraven altres esdeveniments, entre els quals cal destacar les reunions de regants, les quals haurien de ser sempre en diumenge o festiu. Una reunió molt important, per les seues conseqüències, va ser la de l’any 1783. Coneixem l’acta d’un acord de la junta general d’interessats en el Reg Major de l’Alfàs a la qual assistiren més de 100 veïns de Benidorm per tal de dotar-se d’un reglament que regulara la neteja de les séquies, l’ús de l’aigua, organització d’una junta gestora, etc. Es tracta del primer reglament del Reg Major. La Junta General es va celebrar En el pago de la Hermita de Sanz, termino y jurisdiccion de la villa de Benidorm a los diez y seis dias del mes de noviembre de mil setecientos ochenta y tres años; estando con su audiencia el señor Cosme Fuster alcalde ordinario de la misma, y juez de comision por el Real Acuerdo de este Reyno en dicho sitio.

          Actualment ha desaparegut el caràcter rural de l’ermita de Sanç i el creixement urbà de Benidorm unit a la facilitat de les comunicacions fa que estiga mol més accesible. Però continua com element important dins la vida religiosa i cultural de Benidorm.

Francisco Amillo Alegre

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

A) DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DEL REGNE DE VALÈNCIA:

· ARV. Escrivanies de Cambra, any 1713. Inv. Gral. 630, lligall. 51, exp. 92.

· ARV. Concòrdia entre Benidorm i la Vila Joiosa pels límits en la Cala de Finestrat. Escrivanies de Cambra, any 1717, expedient 151.

· ARV. El marqués d’Aitona contra el comte de Montealegre sobre aigües de Polop. Escrivanies de Cambra, any 1719, inventari general 1187, lligall 112, expedient 30

· ARV. La villa de la Nucia contra Tomàs Sanç. ARV, Escrivanies de Cambra, any 172, lligall 204, expedient 18

· ARV. Tomàs Sanç contra les viles de Polop, Benidorm i la Nucia sobre cobrament de cens. Escrivanies de Cambra, any 1724, lligall 207, expedient 46.

· ARV. Reial Provisió del Consell de 27 de juliol de 1797 aprovant l'Acord celebrat a l’ermita de Sanç per la junta de regants en el Reg de l'Alfàs de Benidorm.  Real Acuerdo 1797, foli 921-933.

B) BIBLIOGRAFIA:

·    ALMINYANA OROZCO, P.: Els topònims de Benidorm (1321-1955). Ajuntament de Benidorm. 2001. 

·    BAYONA VIVES, J. Benidormeries. Ajuntament de Benidorm. 1999

·    FUSTER PÉREZ, J. Baronía de Polop. Ajuntament de Polop, 1971.

·    LLORCA ZARAGOZA, V.: Algunos aspectos de la vida histórica de Benidorm, durante los siglos XIX y primer tercio del XX. Text mecanografiat d'una conferència pronunciada el 25-2-1988 a l'IES Pere Mª Orts i Bosch de Benidorm.

·    ORTS I BERDÍN, P. M.: Apuntes históricos de Benidorm. Alicante, 1892. Tip. El Liberal

·    ORTS I BOSCH, P.M.: Benidorm en el segle XVII. Revista Oficial Festes Majors Patronals de Benidorm. 1988

·    TORRES FAUS, F. Les divisions territorials de la Marina. I.C. “Juan Gil Albert”. Alacant, 1998.

Ir a Sumario individual. Francisco Amillo Alegre